Mestressa Pruna, veniu
i escoltau aquest sermó:
Ses nines de Punticó
seguen amb perfecció,
més que vós que preteniu.
I aquest porro que teniu
ja el guardareu per llavor
No vos caseu, garrideta,
amb homenet tan petit,
que haurà mester cadireta
per porer pujar en es llit.
Com ella se posa tota
dreta davant es mirai:
“Jo som guapa, bon carai!
Jo som guapa, bon rebota!