I si en teníem tan poc
a dins es tancat de s’era,
et promet, Aina Ferrera,
que aniria aferra qui pot.
Madò Barrufava véia
tenia un canet nanell:
li escurava, li rentava,
li cernia amb so garbell.
Una barca veig venir
per devers Cala Figuera.
No sé si deu esser En Pere
o En Juan, que deu venir.
En Pere durà torró
i En Juan durà castanyes.
Oh Juan de mes entranyes!
Oh Pere de ma tristor!