Santa Mònica sagrada,
mare de Sant Agustí,
emparau sa meva ànima,
que ara me’n vaig a dormir.
Pístola, pístola, de la romana.
Cabra coixa no viu sana.
Merdà sull no porta banyes.
La cabra està en el pujol,
just a dalt del planiol.
-Cabra, cabra, vine aquí,
jugarem a la guyeta.
-No, no. Jo no vui venir
perque tu me menjaràs.
-No. Jo no puc menjar carn
ni en divendres, ni en dijous.
En Tià d’es Bous
me deu cent i vint sous
i una mula rotja.
-Novia, digau què val.
-Jo ho diré; no estaré gaire-,
respon Na Catalina-Aina-;
cada coixí, un real.