Molts diuen que aigo passada,
garrida, molí no en mol;
vós sou la que em dau consol
fins a la mort, estimada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Construccions rurals, Declaració, Floretes, Geografia del territori, Mort, Passió i enamorament
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
242
Volum
I
Núm de pàgina
44
Altres cançons relacionades
Xineta meva garrida,
quan no te tenc a devora,
lo meu cor de tristor plora;
per viure em manca la vida.
Si estau una altra setmana,
Miquelet, sense venir,
no trobareu damunt mi
una unça de carn humana.
Si sa meva amor du dol,
jo me vestiré de negre:
solament perque conega
que es meu cor d’altra no en vol.
Tradicionari de Mallorca
