Si s’estimat me fa ceies,
m’ha avorrida i no me vol,
jo me n’he posat per dol
unes faldetes vermeies.
M’has deixat, estimat meu,
i ha estona que ho desitjava:
cada dia a Déu pregava
perque no fosses es meu.
Un temps, com era bergant,
segava amb bergantellotes,
i me deien cada instant :
-Ah, Tòfol -, i jo: -Ah, al•lotes!-
Fèiem unes falcadotes,
pareixien de gegant.