Tenc ses ungles que em fan mal de gratar davall sa porta; sa panada és que importa, o si no, ja mos n’anam.
Panades
Petra
Perque vaig dir “xocolate”, me volien engegar. Ara sí que ho diré clar: xocolate! xocolate!
Sa cara duis tramudada de blanquet i vermeió. ¿No us agrada sa color que Déu del cel vos ha dada?
¿Feren un carro triumfal que vint-i-nou n’hi havia. Fonc concebuda Maria sens pecat original.
