L’any passat, en aquest temps,
si menjava, no bevia;
temps hi ha hagut que tenia
en tu los meus pensaments.
Devers sa rota d’es lli
s’oliva s’hi fa retent:
dins sa mà n’hi caben cent;
dins un paner, no té fi.
¿Casat, i ramell me fas?
’Xa fer, que et voldré per nora:
ses de prop farem enfora
i tu contenta estaràs.