Com me veien tan al•lot,
deien que no segaria.
Vaig segar vint-i-un dia
de xeixa i de blat cabot,
i, si encara ho troben poc,
altres tants ne segaria.
Jo som En Juan de s’Horta
que sempre vaig per dins s’hort
un peu dret i s’altre tort:
l’amo, jo no ho faç a posta.
Aquell putxet tan redó
que li diuen S’Estremera,
d’ençà que hi tenc sa quimera,
mai me cans de mirar-ló.