Per damunt roques i pedres
van a sa Font-Garrover;
no muds, que no mudaré
fins que es pins facen cireres.

Si em vols veure, vida mia,
has de venir a sa presó.
No hi estic per polissó,
ni per lladre ni traidor;
tot n’és causa, bona amor,
una mala companyia.

S’estimat vol que li pag
ses passes que ell ha donades;
jo també vui que me pag
ses llumades que he cremades.