-¿On anau, Mare de Deu? ¿on anau tan apressada?
-Abaix del pont del torrent, que una dona m’hi demana.
-No hi aneu, Mare de Déu, que és una dona mundana.
-Cap a ella me’n vaig jo, que tothom la desempara.
Cada vespre o matí el Rosari me passava,
el Rosari del Roser i els parenostros del Carme.-
La trobà amb els dolors de part i li va fer de comare.
A les onze de la nit, la dona ja badaiava.
Els àngels li feien llum, la Verge la coronava.
Se girà a l’infantó: -No te faltarà ta mare!
Dalt es Puig de Galatzó
vaig sembrar faves torrades.
Es corbs les m’hauran menjades,
no hi coirè sa llavor.
Margalida, Margalida,
mai me cans de mirar-tè;
a los meus uis véns a ser
un brot de murta florida.