Preg a Déu que vos vengués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
barcella per garba fes;
garroves p’es garrovers,
una cosa mai pensada,
que en pegar-los espolsada
sa terra cobrigués;
a sa vinya, sa cenrada,
que Déu no la permetés,
i en esser en es cup vos fes
a dobla per carretada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Panades
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
307
Volum
III
Altres cançons relacionades
Quan a Sant Juan diran:
“Vet allà ses muntanyeres,
vénen com aufabegueres
regades de tot sol any”.
Miquelet, no em matis ara;
deixa’m viure un poquet més,
que ara vénen ses cireres,
i jo tenc dos cirerers.
¿A on és aquella amor
que tu deies que em tenies?
Si em veies mort, ploraries
una mica, per color.
Tradicionari de Mallorca
