Preg a Déu que vos vengués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
barcella per garba fes;
garroves p’es garrovers,
una cosa mai pensada,
que en pegar-los espolsada
sa terra cobrigués;
a sa vinya, sa cenrada,
que Déu no la permetés,
i en esser en es cup vos fes
a dobla per carretada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Panades
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
307
Volum
III
Altres cançons relacionades
Vós teniu la color hermosa
i a mi la meu mostrau agra;
vos ne pren com l’argelaga,
flor gallarda i espinosa.
L’amo, sa madona balla;
i vós, ¿que no ballareu?
Si no ballau, mereixeu
que us faça jeure a sa paia.
La vostra cara llambreja.
No sé de què us la rentau!
Unes mirades pegau,
garrida, que travessau
es cor del qui vos festeja.
Tradicionari de Mallorca
