Preg a Déu que vos vengués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
barcella per garba fes;
garroves p’es garrovers,
una cosa mai pensada,
que en pegar-los espolsada
sa terra cobrigués;
a sa vinya, sa cenrada,
que Déu no la permetés,
i en esser en es cup vos fes
a dobla per carretada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Panades
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
307
Volum
III
Altres cançons relacionades
Olivera i garrover
i mata te vui donar
perquè en mi pugues pensar
com ausent de tu estaré.
Com s’estimat se sainà,
jo havia de fer bugada.
S’aigo d’ets uis me bastà
per rentar i per passar,
per lleixiu i lleixivada;
i una gerra escollada
que encara en va sobrar;
i un poc que en va vessar,
si no hagués anat a mar,
tota la Ciutat negava.
-Part de la nit vénc de dia,
que la serena mala ès.
¿Què voleu vosses mercès?
¿Què vol vossa senyoria?
-¿Vós que sou En Planiol?
-Ja m’ho diuen, de vegades.
Som vengut, feines deixades,
a veure de mi què vol.
-I això que és sa vostra dona?
-Això és es meu diamant
ambe qui amb colg cada vespre.
Dona ben trempada i llesta!
No en veuran de més honesta
a la Seu, dia de festa,
per bé que estiguen mirant.
Tradicionari de Mallorca
