Perque ets estada tan llesta,
una altra te’n cantaré.
Déu vuia que l’any qui ve,
si Déu ho vol i convé,
vegem sa mitjana festa.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Panades
Poble
Inca
Núm de glosa
305
Volum
III
Altres cançons relacionades
Un tocador de guiterra
a sa casa sempre ve;
ell diuen que no té terra:
a lo menos ballaré!
Misericòrdia tancada
a on donen dos panets
i d’olives tres quernets
i s’escudella tatxada!
Anem-hi, Na Montserrada, i veuràs tot lo que hi ha,
que diuen que hi ha una llàntia a cada cantó d’altar.
I ne són de plata fina, fora d’una que n’hi ha
que és la llàntia del Rei moro que mai l’han vista cremar.
Un pic la varen encendre i l’àngel del cel baixà:
-Apagau aquesta llàntia que la fi del món vendrà!-
A baix d’aquella muntanya, tot són roses i clavells
per guarnir aquella llàntia del Santíssim Sagrament.
Tradicionari de Mallorca
