Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Dic: Senyor, ¿com no m'hi duis?
No hi ha cap Mare de Déu
que no sia agradoseta.
També ho sou, Margalideta,
alegria del cor meu.
Com tu tenies ses claus
i per tots es panys obries,
ja en feies de picardies!
Ah, Nicolau, Nicolau!