En haver-me de casar
el voldré municipal,
o sinó guarda real,
així anirà a passejar.
-¿Que et fan menjar llevat agre?
Jesús, que estàs de torrat!
-Si em `guesses vist l’any passat!
Saps que estava de més magre!
-De sa carn que et trobes ara,
¿encara et feien llaurar?
-No em deixaven aturar
sols a fer una fumada.
-¿No menjaràs una mica
i llavonses tendràs set?-
I ell diu:- Jo no crec
porer arribar a sa pica.
Es fadrins que duen troca
la duen per entonar;
es qui no en té, ja se’n fa
per agradar a s’al•lota.