‘Vui és dissabte, Tonina,
però no és es de Nadal;
emperò és aquell dissabte
que tu i jo tant desitjam.
Pensar bé que Ell m’ha criada,
també que m’ha redimida
i per mi donà la vida
damunt una creu sagrada.
Jo tenc ses cames trencades
de pujar i davallar.
Malhaja el qui va posar
s’ofici de ses criades!
I les menen a barrades
perque sang seva no hi ha.