Gent de Randa, gent de Randa,
gent de Randa són dolents.
Mal los caiguessen ses dents
la mitat per cada banda!

Jo em mirava ses estrelles
i ets estels de dos en dos.
Ramellets de flors, adiós,
jo me’n vaig a ses euveies.

Jo, com vaig a festejar
a ca es parents de davant,
jo sempre me’n duc es banc
perque no em facen llevar.