Es bé que jo et vui no és tant
com s’amor que t’he posada:
voldria veure’t cremada,
sa cenra tan escampada
com sa claredat d’un llamp!
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
A Valldemossa tots són
homos guapos i senyors,
i a Establiments, llevat dos,
hi ha es repussai del món.