En Jordi d’es Carreró
tres dies menjà vedella:
es primer dia a ca seva,
dos a ca’s batle major.
-Jo tenc es cap que em fa mal
de tanta pena sentir.
-Mon pare, si ho deis per mi,
que no em vulgueu mantenir,
me’n niré a estar a l’hospital.
Un fadrí enamorat
se’n va anar fora d’aquí.
Va estar set anys a venir,
i llavò, quan va esser aquí,
trobà son bé sepultat.
Amb guiterra i xeremia,
parteix i la va a buscar.
Fins a sa fossa va anar:
-Deperta’t, ànima mia!
Déu te doni bon repòs.
¿Em vols dir amb cortesia,
que es estat de lo teu cos?