Amic meu, no t’enamores
de fadrina d’es Llombards,
que ses llebres de camp ras
solen esser corredores.

Vuit dies trob campador
estar de l’amor apartat;
però quinze ja és sobrat
de tenir enfora s’amor.

A lo punt que arriba En Pere,
–Bon vespre! ¿Com és? ¿Com va?
¿Que heu sopat, o heu de sopar?
–Si en vols, encara n’hi ha.−
I la joveneta està
amb so mocador en sa mà
que no pot dir res, de pena.