Moliner de Can Noguera,
que dormiu de descansat!
i mu mare té es llevat
que li surt de sa pastera.
¿Vols que et diga mes quimeres,
i veuràs si te vui bé?
Com jo t’anomenaré,
es pins ja faran cireres.
Ja és mort el senyor rector
que va ser tan amic nostro:
resau-li un parenostro
en premi de gran amor.