A Son Cugut es fogons
són dues pedres plegades
i ses parets foradades
totes plenes d’aranyons.
-Vós llaurau voltant voltant.
-Hi llaur perque m’hi cau bé.
per adreçar es sementer,
si preteniu, hala envant!
-Mon germà, a poc a poc,
¿Que no veis que som xuieta?
Si haguésseu de canar veta,
ja mos veuríem de prop.
-Si voleu passar, passau,
que jo no vaig de cançons.
Som més capaç de canar
veta, que vós fer seions.
Primer ve un Sant Juan
i llavonses un Sant Pere,
i Sant Marçal ve derrere,
i noltros mai acabam.