Jo li he enviat a dir,
a s’amor, qui va endolada,
que no visca atribulada,
que tots mos hem de morir.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Amor, Destí, Mort, Pèrdua i dol, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
233
Volum
I
Núm de pàgina
43
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Oh mar blava, que ets de trista!
en mirar-te ploraré,
perquè te n’has duit mon bé
de davant la meva vista.
Oh mar blava, que ets de trista!
per temps te recordaré,
perquè te n’has duit mon bé
de davant la meva vista.
Tradicionari de Mallorca
