Sa meva al•lota passada
no em mira, en encontrar-mè.
Jo li he de dir, en veure-lè,
quina honra li he llevada;
que, si ella va entonada,
hi va i no sap de què.

Jo i sa meva doneta
tot lo dia espigolam,
i com ve es vespre lligam
tres garbes i una restreta.

Tant m’és cota com bolero
en pic que tenc de ballar.
Que rebentin de sonar
sa guiterra i es pandero!