Bé record que ho prometeres
per porer-me fer dir “sí”.
Oh faldetes, tan amargues,
que ho sou estades per mi!

Sí, sa fia durà ufana
amb so ventai ben daurat;
son pare, si va esblenat,
que s’abric sa pell d’es gat
d’es dissabte de Santa Ana.

Damunt es reposadors
una ansera s’és rompuda,
i tot era sol i lluna,
garrida, pensant en vós.