Jo em pos darrere sa porta
i no faç sinó plorar;
un abraç li heu de dar
per compte meu, si som morta.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Estellencs
Camp Semàntic
Estimació i afecte, La casa, Mort, Pèrdua i dol, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
668
Volum
I
Núm de pàgina
43
Altres cançons relacionades
Oh mar blava, que ets de trista!
En veure't ja ploraré
tu te’n dugueres mon bé
de davant la meva vista.
Si sa meva amor du dol,
jo me vestiré de negre:
solament perque conega
que en no veurer-la duc dol.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Tradicionari de Mallorca
