Jo em pensava tornar loca
quan s’estimat badaià;
llavò vaig considerar
que una perhom mos ne toca.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Bogeria, Destí, Mort, Passió i enamorament, Pèrdua i dol
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
667
Volum
I
Núm de pàgina
43
Altres cançons relacionades
Com tu n’has hagut mon cos,
n’has fet altre son camí;
casi m’atrevesc a dir:
d’un petit n’has fet un gros.
Jo posar-me de dol no gos,
perque no hi trobin què dir.
Si se torna estravenir,
tu fadrina i jo fadrí,
encara hi ha aquell camí
que tu me solies dir
quan ten’anaves de mi:
-Bona nit, ramell de flors!
Si sa meva amor du dol,
jo em posaré capa negra:
solament que ella conega
que en no veure-la duc dol.
Com te veig tan ignorant,
sempre hi he de dir sa meva:
Aqueixa serà tan teva
com jo seré comandant!
Tradicionari de Mallorca
