No vos faltaren, Senyor,
molts de falsos testimonis;
tots eren com a dimonis
contra Vós, mon Redemptor.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Passió i mort
Algaida
646
III
Una berganta dalt Cura
un cocarroi me va dar,
i dedins hi va posar
més d’un quintar de verdura.
Coloma, si tu volaves,
jo em faria caçador
sols per sentir sa remor
d’es vent de ses teves ales.
Comprador.-¿Què en voleu d’aquesta campaneta
que fa tan bon so?
Venedor.-Set caixes de diners
i encara més.
Comp.-Anau, anau,
que sa coa vos cau.
Ven.-Veniu, veniu
que sa coa vos riu.
A la campaneta: -¿Quantes campanades vols?
Campaneta: -Deu.
Comp. i Ven.-Una, dues, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou,
deu. ¿Què t’estimes més: pa o peix?
(Si la campaneta diu “pa”, va al lloc del cel. Si diu “peix”,va al lloc de l’infern. Ho repeteixen tantes vegades com campanes hi ha. Llavors demanen:)
-¿Què t’estimes més: un molí nou o un molí vei?
-Ún molí nou. (A l’infern!)
-Un molí vei. (Al cel!)
- Unes cases.