Quan jo vaig veure es ramell
que devers mi s’acostava,
de s’estimat me semblava:
–Ja el me deu enviar ell!
Diuen que l’aigo teniu
per contentar ma persona,
i vos ne pren com es ‘bril,
que cada gota en val mil,
i la mostra i no la dóna.
Un moscard que no té dents
¿se voldrà riure de mi?
S’entrega: “cosí, cosí”,
i jo no tenc tals parents.