A sa muntanya hi ha neu
i s’oratge que li toca.
An es costat de s’al•lota
hi fa un estar de Déu.

Com l’he vista dematí
segar sense manegots,
-‘Xa fer, ja perdràs es jocs
en es blat coll de rossí

Si jo em ’via de casar
amb homo bo, no el voldria;
un dolent ne cercaria
i que les sabés mesclar,
que fos com es meu germà
que les mescla cada dia.