Ja no m’espanten fantasmes,
homos grans no em fan por a mi;
jo m’aconhort de morir
d’un tir de ses teves armes.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Sóller
Camp Semàntic
Agressivitat i violència, Mort, Passió i enamorament, Por, Submissió
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
230
Volum
I
Núm de pàgina
43
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Si estau una altra setmana,
estimat meu, a venir,
no trobareu damunt mi
mitja unça de carn humana.
Sa meva amor no és tan poca
com sa que vós em teniu:
es vespre que no veniu,
repar si tornaré loca.
Tradicionari de Mallorca
