Un corb i una moixeta
s’enfilaven per un pi.
En Mateu Valla va dir,
quan va treure es bolletí:
-Adiós, Polonieta!
A devora es foc, me crem;
per això me faç enfora.
Jo voldria esser sa nora
de sa mare d’En Guiem.
Jo encara no he mudat:
s’amor que et tenia, et tenc;
i, p’es rallar de la gent,
de venir aquí em som deixat.