Ran de la síquia real
t’he vista que festejaves:
jo no dic que fesses mal,
emperò en perill n’estaves.
Anit farà bona lluna
i ets ametlers bones ombres;
jo n’he d’acompanyar una,
sa que manco se fa comptes.
S’aigo ve per una timba
enmig de dos regadors;
de lluny vos dic adiós
perquè de prop no és possible.