–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!

¿D’on veniu vós, lo meu bé,
que d’enyorança som morta?
¿Veniu de fora Mallorca?
no em ralleu en foraster.

Si sa novia t’és fuita,
d’això no n’has de fer cas.
¿Saps qui tendrà s’embaràs?
Serà es qui la se n’ha duita!