’Vui és es dijous jarder i n’és dia de fer bulla; jo, qui tenc una capulla, me’n vaig, i la’m posaré.
Dijous llarder
Artà
Penjoi penjava, la falda em tocava; en la mà el tenia i amb la boca el dia. El rosari.
Canta, Biel Ferriol, que sa teva veu m’agrada. Biel, sa teva germana apaga es raios del sol.
Es peix és que fa escopir, i es vinagre, mala boca; estimada, vos vui tota, no teniu que posar-hí.
