Al•lota, si véns, anem,
que sa guiterra em comanda;
jo la’m mir per cada banda
i la trob garrida ferm.
A Pollença són les paumes
per una que n’he mester.
Som perseguida de Jaumes:
com un se’n va, s’altre ve.
Com te vares presentar
en aquella esclavitud,
¿saps què hauries merescut?
Que jo no et tornàs mirar!
-¿Saps per què em vaig assentar?
Per estar un poc millor.
Maria, sa teva amor
a la mort m’ha d’arribar.