La Mare de Déu cosia
en es portal de s’hortet;
tenia el Bon Jesuset
dins sa falda, qui dormia;
li cosia una camia
per s’hivern, com farà fred.

Aqueix camí d’es Pou Nou
l’he d’arribar a enrajolar
per com s’estimat vendrà,
que no tenga res de nou.

Jo no me vui empatxar:
que ho apleg qui ho ha escampat.
Jo lo que vui és es blat
o farina per pastar;
jo no vos dic roegat,
que em faria vomitar.