Tenc ses ungles que em fan mal
de gratar davall sa porta;
sa panada és que importa,
o si no, ja mos n’anam.

En pic que hi haurà cireres,
hi haurà fruita de més,
amb quatre-cents tarongers,
i mil i set-cents noguers
i cent rebolls de pomeres.
Ell no hi faltaran pereres,
reims, figues, aubarcoquers,
i per subaix d’es rosers,
hi huarà ses carxoferes,
violetes forasteres,
ramells vermells i pintats,
clavells blancs i encarnats
i flors de totes maneres.

Son Serra m’agrada,
Sa Vileta, igual.
S’al•lota més guapa
és sa de ca’n Pau.