Es penjoi mos heu de dar,
maldament sia coent,
i així veurà la gent
que noltros sabem ballar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Les Verges
Artà
Assonant
127
III
Es sereno ha mort un moix
i l’ha duit en el Socós;
ha comprat un cèntim d’oli
i un panet de dos
per dinar, per sopar,
per sa nina no n’hi ha.
Uè! uè! uè! uè!
Jo voldria, si us enquantr
qualque dia p’es carrer,
que em miràsseu, lo meu bé,
i jo encara em pensaré
que s’amor vos va augmentant.
Ara que som arribat
davant sa vostra carrera,
no pas envant ni enrere
perquè estic enamorat.