Corr rabent per tot Ciutat
i no som vist de ningú,
i per complaure’t a tu
a cremar m’han condemnat.
El gas.
El món està ple d’embuis:
ho va dir un homo qui en duia.
A Horta mengen sa xuia
com es missatgese són fuits.
Per ventura pensau ara
ane qui dareu es “sí”.
Si el me donàveu a mi,
quina alegria per mi!
Quin enuig per vostra mare!