Vaig prometre d’anar a Lluc
amb sa meva enamorada,
i ara la m’han casada:
promeses no hi han valgut!
Si a Muntanya vos n’anau,
lo meu bé, devertiu-vós,
i, si feis altres amors,
pensau en ses que deixau.
Ses fisconades que em dius
a mi em pareixen pessetes:
les me pas p’es maneguins
cap avall per ses faldetes.