Tonina d’es Carreró,
si a Galilea vas,
¿saps de què comandaràs?
D’un ranxo de fer carbó.
Taiaràs d’es garrigó
tantes mates com voldràs.
Del meu coret estimada,
prenda de la meva vida:
si em voleu dar una besada,
no estigueu empegueïda.
Déu del cel té sa planeta
de qualsevol cristià.
Margalida, ramell clar,
jo voldria fos demà
veure’t davant un altar
que En Jordi et ’gués de posar
s’anell d’or a sa mà dreta.