De s’Antigor me’n duré
una fuieta de parra
i almanco així pensaré
en vostres coses, comare.

Més uiades he pegades
cap an es Puig d’es Llorer
que olives no coiré
dia que m’afanyaré
a lloc de bones solades.

Déu del cel té sa planeta
de qualsevol cristià.
Margalida, ramell clar,
jo voldria fos demà
veure’t davant un altar
que En Jordi et ’gués de posar
s’anell d’or a sa mà dreta.