Oh Sant Nofre gloriós!
Demà és la vostra diada;
si de sol no és carregada,
en acabar s’escarada
promet venir a veure-vós.

Més informació
Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Sant Onofre

Poble

Sant Joan

Núm de glosa

112

Volum

III

Altres cançons relacionades

Estava a sa Torre Nova
com rosa en el seu jardí.
Germà, perque jo som pobra,
¿us voleu riure de mi?

-Si tu ne vas darrere, jo t’aniré davant,
Jo me faré la lluna, lluna del cel més gran.
-Su tu te fas la lluna, lluna del cel més gran,
jo me faré nigul i t’aniré tapant.
-Si tu tes fas nigul i a mi me véns tapant,
jo me faré la rosa, rosa del roser blanc.
-Si tu te fas la rosa, rosa del roser blanc,
jo me faré la beia i t’aniré xupant.
-Si tu te fasla beia a mi em véns a xupar,
jo me faré balena, balena de la mar.
-Si tu te fas balena, balena de la mar,
jo em faré pescador, pescadoret de nau.
-Si tu et fas pescador i a mi em véns a pescar,
jo me faré l’arena , arena de la mar.
-Si tu te fas l’arena, arena de la mar,
jo me faré les ones i te vendré a banyar.
-Si tu te fas les ones i a mi me véns banyant,
jo me faré le llebre, llebre del camp més gran.
-Si tu te fas la llebre, llebre del camp més gran,
jo em faré caçador i t’aniré caçant.
-Si tu et fas caçador i a mi em véns a caçar,
jo me faré la monja, monja de l’Olivar.
-Si tu te fas la monja, monja de l’Olivar,
jo me faré el frare, i et vendré a confessar.
-Si tu te fas el frare i em véns a confessar,
més val que mos casem, no tornarem penar!

Ja s’han aplegats bons dos,
amics corals,
que van buidar barrals
per ses tavernes,
No han menester llanternes
per entrar-hí,
emperò per a sortir
ja n’han mester.
Millor seria un fester
de gran flamada
i que no fes cap orsada,
com pot seguir,
a un altre es pot ferir
i dur-se’n un xasco.
Perilla agafar-li asco
i vomitar.
Seria lleig publicar
sa gateria,
i fer-ho de bell de dia
molt mal estil.
En Jusep se’n va a can Gil
a buidar tasses
amb En Tià Carabasses,
alias Mama,
i tot lo dia s’exclama:
-Beguem, bo pruna!
Beguem, que una no és ninguna!
Beguem-ne més;
encara tenc dos doblers
per repetir!-
En Tià diu: -Vet aquí
un amic meu!-
Com veu que no li sap greu,
lo fa gastar.
-Oh, l’amo!- crida En Tià-
teris sa botella
i beurem la xorbella!
Treis xamporrat,
que jo en som molt afectat,
i d’aigordent!-
Se beuen s’enteniment
amb sa lliçó.
I En Jusep tomba redó
quan l’han tastat,
romangueren tot astorat
sense paraula.
I Na Maria Banaula,
sa seva dona,
tota se veu li retrona
dins es carrer:
-Que facen venir es barber,
que En Pep té mal!-
Es barber diu: -Es brocal
que l’ha tocat!-
Ella diu: -Pep, tu estàs gat,
gran polissó!-
I ell agafa un bastó
per pegar-lí.
I diu: -Surt-me d’aquí,
dona ramera!-
Fent esses li va darrere
per sa botiga
i, de cop, fér a una biga
i a un banc.
Veis aquí que un roig de sang
li tiny sa cara.
-Ai! Jo t’assegur des d’ara
la’m pagaràs!
-I tu no t’aguaràs
ara ni mai,
fins an es darre badai!-
diu Na Maria.-
Tu toques sa xeremia
massa sovint;
lo te donen franc de quint,
an aquest suc.
-Jesus, Jusep, jo no puc
aguantar més
que te vegin p’es carrers
de tal manera…
Això ja me desespera:
hala, a colgar!-
Caiguent d’aquí i d’allà,
’nant de la banda,
lo se’n mena dins la cambra,
cap an es llit,
i roman tot embaltit.
Sa dona plora,
i ell, al cap an es llit,
i roman tot embaltit.
Sa dona plora,
i ell al cap de mitja hora,
somia beure aixopit.

Mallorca Oral - tradicionari-de-mallorca

Tradicionari de Mallorca

Mallorca Oral - arxiu-oral-de-mallorca

Arxiu Oral de Mallorca