Vós teniu la color hermosa
i a mi la meu mostrau agra;
vos ne pren com l’argelaga,
flor gallarda i espinosa.
El qui ralla amb lo meu bé,
sa saliva li deu créixer;
sonau llarga sa mateixa,
que és de marit i muller.
Em vaig casar per un dia,
i ara no té fi mai:
amb sa maça de Sant Blai
sa dona no em mataria!