Es vent sa roada espolsa;
jo ho conec amb sos alens;
s’estimada, jo me pens
que és com un sucre, de dolça.
A Alaró són panxes grosses,
ja no ho han de demanar,
perque se varen menjar
quatre homos de dins ses fosses.
Ja vendràs si t’envii carta
o quan sabràs que t’enyor.
Ara em colgaré dejorn
si no m’enamor d’un altre.