Altres cançons relacionades
Jo i sa meva doneta
tot lo dia espigolam,
i com ve es vespre lligam
tres garbes i una restreta.
Si duc veia sa camia,
d’això no us ha d’estranyar,
que a sa taula deu n’hi ha,
tots los he d’alimentar,
i a sa casa de la Vila
es meu nom sols no hi està.
A vint-i-cinc de desembre,
un vespre de fred i neu,
paríreu lo Fill de Déu
quedant verge per a sempre.
Tradicionari de Mallorca
