Jo estava abonat a tot:
a morir, que és cosa amarga,
i trobava sa nit llarga
com un qui comença un marge
de gener, i hi fa es ’gost.

Aquest temps a poc a poc
mos farà abaixar ses ales:
Jornaleres estufades,
ses mantes que us heu comprades
ja les poreu llevar es floc.

Sa sogra mereixeria
fer-li córrer la ciutat
amb so botxí an es costat,
damunt un ase gelat;
veiam si s’agüaria!