Ja no hi ha res com la lluna
p’en sa nit donar claror.
Catalineta d’Honor,
tu dónes més resplandor
que no el sol devers la una.
Si la mar tornava tinta
i les ones paper fos,
no en tendríem per escriure
s’amor que tenim jo i vós.
En veure’t ja tenc riaies;
crec que tenc molta raó.
Més m’agrada es guiterró
que no es mestre i ses burbaies.