Enmig de la mar hi ha
una pedra molt pintada:
cada mariner que hi va
hi pinta s’enamorada.

Si ara En Juan venia
i em deia: ─Taia’t un braç─,
li diria: ─Juan, jas,
taia d’allà on voldràs─,
i tots dos los hi daria;
però no comportaria
que tots dos los me taiàs.

Es tan dolç es nom Miquel!
No té comparació.
Per mi té tanta dolçor
com si fos pastat amb mel.