La Beateta minyona
la duien a batiar;
un cego la va tocar
i sa vista va cobrar
per virtut que el cel li dóna.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Santa Caterina Tomàs
Poble
Esporles
Núm de glosa
372
Volum
III
Altres cançons relacionades
Sa meva dona em va dir:
-Toni, ¿que no duis porcella?
-Sí, jo la duc davall xella,
¿que no la sentiu grunyir?
Si jo dic que no m’entenc
ni em pot entendre ningú!
Dic que no te vui, i vénc,
morint-me sempre per tu.
Ara passen dos casats:
un davant, s’altre darrere;
pareix que han venut a espera
o que ja estan embafats.
Tradicionari de Mallorca
