Diuen que sa pena mata,
però jo no ho dic així;
que, si sa pena matava,
ja m’hauria mort a mi.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Mort, Tristor
Mètrica
7a7b7a7b
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
637
Volum
I
Núm de pàgina
41
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
S’aufabeguera i tot
bona amor, s’és mustiada
des de que vós, estimada,
n’hi vàreu coir un brot.
Bartomeu, quanta vegada
vos he cridat mort o viu,
Bartomeu, i mai veniu!
¿N’heu fet altra enamorada?
Tradicionari de Mallorca
