Vaig passar p’es Puig Pelat,
vaig agafar un gatovell:
rapa, rapa per sa pell,
fins que està ben escorxat.
En es calçons no hi duc vetes;
los me llic amb un vencís.
A ca nostra ja som sis
i ses parets són estretes.
David va ser qui amb pedrades
arrendigué Goliat.
Jo visc en temoritat:
com prou hauré peleat,
¿que hauré peleat debades?
Perque de dones ingrades
tot lo món n’està poblat.