Ja no en teniu sinó anit
i demà vespre una estona,
de jeure dins aquell llit
de sa cambreta redona.
D’aqueixs dos bous tan valents
ja se’n sentirà parlar:
ells dos varen rabassar,
llaurant sa vinya d’es pla,
terra tai de fonaments.
D’es racons de més endins
solen sortir coses bones.
No fieu, homos, de dones;
no fieu d’ets algaidins.