Plaça Real de Sineu,
que de pics t’he travessada
anant a ca s’estimada
prenda del meu cor amada,
cariño de lo meu cor!

Jo m’és seguit tenir-ló,
an es mànec de sa pella,
i tenir paraula amb ella
i encara dir-me que no.

Mu mare, casar, casar,
que es partits no vénen sempre;
quan s’escudella és calenta,
llavò és s’hora d’escaldar.