En es reol de Na Lluca
s’hi ha posada talent:
d’onsevuia vénga es vent,
de qualsevol part trabuca.
Cada pic que ve En Menut,
sempre em vol deixar sa peça.
Si magre és, un altre engreixa;
no hi ha cap dobler perdut.
−¿Vols-me dir quin vent t’ha duit?
–Es mestral, que és furiós.
Per venir a veure-vós,
de dins Son Real som fuit.