En sa primera vegada
que amb tu vaig haver rallat,
vaig quedar enamorada,
Juan, i sempre hi he estat.
Vaig sembrar llavor d’amor
dins es teu jardí, garrida,
i ara t’ets ensenyorida
d’es planter i sa llavor.
Aigo vos demanam, aigo,
aigo, i Vós mos donau vent,
i mos gira uses espatles,
i feis com aquell qui no hi sent.